
Alba Miralpeix
...En aquell instant, vaig sentir amb força acompanyar a les nenes i a les noies a l’arribada de la Primera Menstruació.
L'arribada de la meva sang l’havia jutjat. Com un trencaclosques, cada peça d’aquells records ara es convertia en llum, calidesa, agraïment i esperança.
Tot i pensar durant molts anys que no havia estat acompanyada, avui i ara sóc conscient que aquell dia va ser una Celebració.
Dins meu també vibrava una energia de plenitud i sobirania que si em donava permís traspassava poc a poc cada vergonya, tabú, por i enuig que m'habitava.
Una nova mirada a la Vida ens regala viure-la com mereixem: lliures i autèntiques.
Espais cuidats i lliures de judici on floreix l'amor, ens apropen a nosaltres amb goig a la nostra energia vital.

"El que no s'anomena no existeix, el que no s'expressa s'amaga i es bressola a la ombra fins a ser acollit i abraçat amb amor".


