...En aquell instant, vaig sentir amb força acompanyar a les nenes i a les noies a l’arribada de la Primera Menstruació.

​

L'arribada de la meva sang l’havia jutjat. Com un trencaclosques, cada peça d’aquells records ara es convertia en llum, calidesa, agraïment i esperança.

​

Tot i pensar durant molts anys que no havia estat acompanyada, avui i ara  sóc conscient que aquell dia va ser una Celebració.

​

Dins meu també vibrava una energia de plenitud i sobirania que si em donava permís traspassava poc a poc cada vergonya, tabú,  por i enuig que m'habitava.

​

Una nova mirada a la Vida ens regala viure-la com mereixem: lliures i autèntiques.

​

Espais cuidats i lliures de judici on floreix l'amor, ens apropen a nosaltres amb goig  a la nostra energia vital.